Diagnòstic del problema dels Mosquits – Culicidae:

 

Mosquitos - Culicidae
Mosquits – Culicidae
Els Culicidae són una família de dípters nematòcers coneguts vulgarment com Mosquit comú. En algunes parts d'Amèrica com Xanquers. Inclou, entre d'altres, els gèneres Anopheles, Culex, Psorophora, Ochlerotatus, Aedes, Sabethes, Culiseta i Haemagoggus.

En l'actualitat, existeixen un total de 39 gèneres i 135 subgèneres reconeguts amb una mica més de 3.500 espècies reconegudes. Fa impossible reflectir xifres exactes a causa del:

  • Descobriment de noves espècies.
  • Canvi en la sistemàtica.
  • Les dificultats en l'acceptació d'alguns tàxons.

Biologia:

El Mosquit comú - Culicidae, és un insecte volador, que posseeix un cos prim i potes allargades. La mida dels adults varia segons les espècies, però poques vegades superen els 15 mm. Les larves i pupes es desenvolupen en l'aigua. El seu desenvolupament travessa quatre fases diferents: ou, larva, crisàlide i adult. La taxa de creixement corporal depèn de l'espècie i de la temperatura. Per exemple, Culex tarsalis pot completar el seu cicle vital en 14 dies a 20 °C i en només deu dies a 25 °C. Algunes espècies, tenen cicles vitals de tot just set dies i d'altres, en l'extrem oposat, de diverses setmanes. Les larves de Ochlerotatus detritus es poden desenvolupar lentament a baixes temperatures durant més d'un mes.

Larva de Mosquito común – Culicidae
Larva de mosquit comú - Culicidae

Localització:

Les larves de Culícids, es localitzen en gairebé qualsevol aigua que es trobi estancada durant almenys una setmana. Des de l'equador fins gairebé el cercle polar àrtic. Així doncs, trobem larves a pantans, aiguamolls, canals, tolls, riberes de rius, costes, forats d'arbres, aixelles foliars, interior de plantes carnívores, bidons, cisternes i tot tipus de recipients a l'aire lliure. No cal que hi hagi una gran quantitat d'aigua. En la majoria de casos, una alçada d'1 cm d'aigua pot ser suficient per completar la seva etapa larvària.

Generalment, els ous queden inactius a temperatures baixes o en períodes de sequera, esperant condicions favorables per desenvolupar-se. Per exemple, els dels gèneres Aedes i Ochlerotatus, solen dipositar-los en llocs propensos a inundar-se. Com aiguamolls, zones inundables, recipients o buits d'arbres, esperant marees o pluges que inundin els seus hàbitats.

Els seus depredadors:

Tant les fases de larves, pupes i adults, són depredats per una gran diversitat d'organismes. Les fases aquàtiques són atacades per diverses espècies de peixos, larves d'escarabats aquàtics, Notonéctidos i molts altres insectes. Els adults són depredats per aranyes, libèl.lules, amfibis, aus, ratpenats, així com altres grups d'insectes.

Malalties:

Són vectors de malalties infeccioses. Sovint, no hi ha teràpies curatives eficaces ni vacunes com en la febre groga, en el dengue i la malària. Els esforços per eradicar-les, sovint trien com blanc l'exterminació dels vectors.
Se'ls ha combatut tant en la seva fase larvari com en el estat adult. Dessecant zones inundables o tractant amb insecticides els seus focus de cria i llocs de repòs incloent cases. Aquestes actuacions van comportar sovint efectes secundaris ambientals més o menys greus. Actualment, en la majoria de països desenvolupats, la lluita contra els mosquits es basa en el control integrat i en especial en el control larvari ús bacteris tòxiques contra els mosquits com és el cas de Bacillus thuringiensis varsraelensis.

Anopheles gambiae i Anopheles funestus són probablement les espècies animals que més morts causen en humans a causa de la transmissió de la malària, malaltia letal.
Aedes aegypti – Stegomyia és un mosquit que pot ser hoste del virus del dengue i el de la febre groga, així com d'altres malalties.
En zones endèmiques, el Mosquit tigre – Aedes albopictus és vector en la transmissió de malalties com el dengue a l'Amèrica Central, del Sud i zona del Pacífic.
Culex pipiens, potser el mosquit més comú a Europa, és vector d'una malaltia actualment emergent a Amèrica del Nord, la febre del Nil Occidental, encara que de presència més antiga al Vell Món.